Charles de Gaulle
- E artíkulo aki ta skirbí na papiamentu. Lo ta apresiá si por mantené e artíkulo aki na estilo di papiamentu.
Pais di nashonalidat | Fransia ![]() |
---|---|
Nòmber den idioma propio | Charles de Gaulle ![]() |
Nòmber di nasementu | Charles André Joseph Marie de Gaulle ![]() |
Nòmber di dilanti | Charles, André, Joseph, Marie ![]() |
Fam | de Gaulle ![]() |
Seudónimo | Charles de Lugale ![]() |
Fecha di nasementu | 22 novèmber 1890 ![]() |
Lugá di nasementu | Lille ![]() |
Fecha di fayesimentu | 9 novèmber 1970 ![]() |
Lugá di fayesimentu | Colombey-les-Deux-Églises ![]() |
Modo di muri | kousa natural ![]() |
Kousa di morto | aneurysm ![]() |
Lugá di entiero | grave of Charles de Gaulle ![]() |
Tata | Henri de Gaulle ![]() |
Mama | Jeanne Maillot ![]() |
Ruman(nan) | Marie-Agnès de Gaulle, Jacques de Gaulle, Xavier de Gaulle, Pierre de Gaulle ![]() |
Kasá | Yvonne de Gaulle ![]() |
Yu | Anne de Gaulle, Philippe de Gaulle, Élisabeth de Gaulle ![]() |
Family | de Gaulle family ![]() |
Lenga materno | franses ![]() |
Dominio di idioma | franses ![]() |
Writing language | franses ![]() |
Okupashon | statesperson, memoirist, military theorist, military officer, politiko ![]() |
Área di trabou | polítika ![]() |
A studia na | École Spéciale Militaire de Saint-Cyr, Collège Stanislas de Paris, École supérieure de guerre ![]() |
Residensia | Élysée Palace ![]() |
Lugá di trabou | Ingolstadt, Wülzburg, Fransia ![]() |
Periodo activo (fin) | 1946 ![]() |
Partido polítiko | Union of Democrats for the Republic, Rally of the French People ![]() |
Kandidato den elekshon | 1965 French presidential election, 1958 French presidential election ![]() |
Patient of | Louis Guillaumat ![]() |
Religion | katolisismo ![]() |
Rango militar | brigadier general ![]() |
Ramo militar | French Army, Free France ![]() |
Obra notabel | Mémoires de guerre ![]() |
Archivá na | ETH Zurich University Archives, Defence Historical Service, Louis Round Wilson Library ![]() |
Miembro di | Ordre Nouveau ![]() |
Influencia pa | Philippe Pétain, Charles Maurras ![]() |
Evento notabel | pilgrimage ![]() |
Nominá pa | Nobel Prize in Literature ![]() |
Obranan den kolekshon | NIOD Institute for War, Holocaust and Genocide Studies ![]() |
Status pa derecho di autor como creador | obra protehi pa derecho di autor ![]() |
Lista di tema | Q28195738 ![]() |
Charles André Joseph Marie de Gaulle (☆ 22 di novèmber 1890 na Rijsel - † 9 di novèmber 1970 na Colombey-les-Deux-Églises (Fransia)) tabata un militar i polítiko franses. El a bringa durante promé Guera Mundial komo ofisial den Bataya di Verdun i a liderá den eksilio e forsanan franses liber kontra Alemania Nazi durante di dos Guera Mundial. Di 1944 pa 1946 el a presidí e gobièrnu provishonal di e repúblika franses pa restorá un repúblika na Fransia. Na 1958 durante e guera di Argelia el a sali for di penshun ora ku el a wòrdu nombrá promé minister pa presidente René Coty. El a renobá e konstitushon franses y a funda e di 5 Repúblika di Fransia despues di aprobashon pa referèndum. E aña siguiente el a wòrdu elegí presidente di Fransia, un posishon ku el a mantené te su renunsia na 1969.
Honor[editá | editá fuente]
Un kantidat di monumento a wòrdu konstruí pa konmemorá De Gaulle. E aeropuerto di mas grandi di Fransia, ku ta situá na Roissy, pafó di Paris, ta yama Aeropuerto Charles de Gaulle. E plasa di mas drùk di Paris, Place Charles de Gaulle, tambe a risibí su nòmber. E plasa aki antes tabata yamá Place de l'Étoile. Den e plasa aki ta pará e Arc de Triomphe. E portavion di Fransia ku ta funshoná ku energia nuklear tambe a risibí su nòmber. Dia 4 di aprel 2005 De Gaulle a keda elegí pa televidentenan komo e hòmber mas grandi di Fransia di tur tempu. Asina por bisa ku el a logra su meta, pasobra el a yega di remarká ku "e persona Charles de Gaulle tabata interes'é solamente komo figura históriko".
![](http://chped.net/https/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/ab/Commander_of_Free_French_Forces_Charles_de_Gaulle_seated_%28cropped%29.jpg/220px-Commander_of_Free_French_Forces_Charles_de_Gaulle_seated_%28cropped%29.jpg)
![](http://chped.net/https/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/9/99/President_Kennedy_and_President_De_Gaulle_at_the_conclusion_of_their_talks_at_Elysee_Palace%2C_Paris%2C_France.jpg/220px-President_Kennedy_and_President_De_Gaulle_at_the_conclusion_of_their_talks_at_Elysee_Palace%2C_Paris%2C_France.jpg)
![](http://chped.net/https/upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a8/Charles_de_Gaulle_visita_o_Brasil%2C_1964.tif/lossy-page1-220px-Charles_de_Gaulle_visita_o_Brasil%2C_1964.tif.jpg)
Fuente, nota i/òf referensia |